...no crec que busque ser escriptor per tal d’expressar les seues obsessions. En té prou amb les seues pintures, amb els seus dibuixos, amb els seus gravats, amb les seues escultures: polidimensional Amorós.
Té necessitat de comunicar-se, de dir coses, de cridar-les, d’escampar-les als quatre vents. Vol deixar constància de la seua identitat íntima i territorial. Desitja ser testimoni del seu temps. Declara el seu sentiment pel planeta, tan maltractat el pobre, com la llengua en la qual parlem, en la qual ens entenem. I no li molesta cridar l’atenció –li importa l’impacte de la seua obra- sobre aquestes qüestions que li preocupen. Per tal que no falten contrastos, per tal de deixar major constància de la dualitat, Rafael Amorós estableix un joc permanent entre estètica i ètica. Un enfrontament que l’artista sap resoldre de manera clarament pacífica, la qual cosa l’honra tenint en compte els vents que bufen.

RAFAEL PRATS RIVELLES
L’obra de Rafael Amorós com a conjugació de contrastos
(Suggerències al voltant de l’artista albaidí)